Quartell pel canvi, el futur és nostre.

L’estat de les banderes onejants al balcó d’un ajuntament és poc ambiciós, si ens ho mirem com a referent de la gestió d’un equip de govern. Potser caldria revisar els comptes, la reducció del deute, la transparència, la publicació de tota la informació per als veïns i veïnes, la lluita contra la pèrdua dels serveis públics, els infinits intents de reclam davant una llei d’estabilitat pressupostària imposada des de Madrid que ens impedix impulsar diversos projectes entre altres. Criticar l’esgarrat d’una tela i fer-ho destrossant la llengua que ens unix, ens identifica, ens arrela i ens conforma com a poble és potser una altra ironia d’aquelles que ens presenta la vida. Demanem cura, doncs, per a les banderes; controlem el pressupost municipal, denunciem tot allò que no s’està fent correctament, però fem-ho amb dignitat i amb el merescut respecte per la nostra llengua. Les batalles dels himnes, les banderes i la llengua ja fa anys que van passar; ara toca vetllar pels interessos de futur d’un poble viu. Si el PP empra el castellà al BIM amb la intenció que l’entenguen tots i en altres butlletins ho fa en valencià; quin és el sentit de la diglòssia? És, potser, aquest manifest un inici de campanya electoral en defensa del valencià?

No obstant això, i certament, perquè hem aconseguit veure la llum al final d’aquell túnel de 28 anys de govern del PP, considerem important informar els veïns i veïnes de Quartell que el govern del canvi està fent del nostre, un poble viu. És cert que les accions de participació ciutadana no han aconseguit engrescar un elevat nombre de veïns; és cert que hi ha plantejaments, iniciatives, propostes i projectes que encara no hem aconseguit al cent per cent; però ningú no podrà dir –i molt menys el grup popular- que la informació, la transparència, la dedicació i la gestió del govern del canvi està essent inqüestionable.

Algú de Quartell encara dubta de qui està deixant per terra la imatge exterior del nostre poble? Potser el PP té una perspectiva emmanillada en aquest sentit. Tot i això des de Quartell pel Canvi volem deixar clares algunes afirmacions incorrectes fetes pel PP; i com que als plenaris no escolten, ni responen les preguntes dels ciutadans, els aclarirem també des d’ací determinades inexactituds plantejades des del seu butlletí.

  • .L’equip de govern municipal ha impulsat millores a la xarxa d’aigua potable i al pou municipal; mentre anys enrere s’adquirien dipòsits nous que no connectaven amb la xarxa malbaratant recursos.

  • El poliesportiu municipal, en estat d’abandonament en les anteriors legislatures (i amb una persistent demanda per part dels regidors del PSPV-PSOE de millorar cobertes, banys i altres) s’ha reformat amb projectes aprovats en aquesta legislatura. Així com l’adequació del campament del Quadro o l’asfaltatge del carrer l’Arap i la reparació del carrer Sifó, entre d’altres.

  • El dret a moure’s i accedir a tots els espais públics s’ha de garantir per part de l’ens municipal, una normativa que mai s’havia acomplert fins ara; quan l’equip de govern ha impulsat i continua en la tasca, d’obrir les portes a totes i tots; perquè trencar barreres arquitectòniques és construir societat i veïnatge.

Aquests aclariments els fem perquè considerem que afirmar des de la inconsciència no ens permetrà avançar com a poble. Com s’entén que el PP qüestione la despesa de 3.388 euros que va costar el concert de Pep Gimeno El Botifarra a Quartell (tal com es publicà al BIM núm. 8 en octubre de 2016) si en governs anteriors el dinar de Santa Anna o un castell de focs artificials, costava molts més diners? La diferència és evident; El Botifarra el gaudirem totes i tots, mentre que els dinars eren reservats; així com la informació dels costos i les factures de tot allò que es feia i que mai vam veure publicat en la Web, el BIM o als taulers d’informació municipals.

Veure com el PP inicia la seua campanya política amb aquesta intensitat ens fa creure encara més en la nostra feina. Un compromís basat en el benestar dels veïns i les veïnes de Quartell; que potser no és tot el que nosaltres voldríem, però és allò pel que lluitem cada dia.

En aquest moment (a data 29 de maig de 2017) el deute del municipi és 75.978,81 € mentre que a 13 de juny de 2015 (data d’inici d’aquesta legislatura) era de 497.301 €. Una xifra que hem aconseguit contenir amb el control de la despesa pública i l’ajustament pressupostari. Arribat el cas ens podríem plantejar una davallada impositiva, però mai ha estat un dels punts definitoris del nostre projecte. Abans caldria pensar en les necessitats dels nostres joves; en el futur i present dels estudiants; en la necessitat de dinamitzar la vida cultural, social i saludable dels nostres veïns en comptes de fixar-nos en l’estat dels estendards.

Cal doncs, posar una mica de seny, i arrelar en el passat la mirada per caminar ferms fins al futur. En aquest sentit vam voler retre homenatge a Joaquin Rodrigo i Vidre, i per això vam proposar novament (ja que quan es va inaugurar, allà pel 2002, el grup municipal del PSPV-PSOE ja ho portà al Ple) dedicar l’Auditori Municipal de Quartell a qui ha estat fins ara el músic més representatiu del municipi. El compositor del Concierto de Aranjuez donarà nom al nostre auditori després que en la comissió informativa prèvia al ple es parlara i s’acordara unànimement. Potser per respecte, potser per responsabilitat, potser per l’admiració i la fortalesa que la Unió Musical ha donat sempre a Quartell, caldria una mica de respecte. L’auditori, que és del poble, portarà el nom del músic més universal i ningú hauria de traure’n rèdit polític. És senzillament, lleig.

El ben cert és que hem intentat canviar, i massa vegades, l’engranatge de l’administració que ralentitza i dificulta allò que pretens. El ben cert és que Quartell és més dinàmic, més participatiu, més compromés i amb una gestió completament transparent. Potser no hem acomplert tots els objectius, però la guia de ruta es manté, i som conscients que la força de treballar pel veïnat i no en benefici d’uns pocs, mai pot tirar per terra la imatge d’un poble. Potser la brossa d’un polígon industrial que ens costava 24.000 euros a l’any de tallar ha crescut massa i hauríem hagut de tallar-la abans; però el cert és que, cap adjudicació a amics de ningú; ni cap concessió irregular eixirà des d’un equip que creu i respecta el seu poble, les seues arrels i mira cap al futur amb fermesa.

“Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”
Arxivat en: Comarcal, General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *